https://www.badosa.com
Publicat a Badosa.com
Portada Biblioteca Poesia Dístic

Àngels sense cor

Selecció

Vicent Sanz
Grandària de text més petitaGrandària de text normalGrandària de text més gran Afegir a la meva biblioteca epub mobi Permalink
ÀNGEL DE LA CIUTAT
Ales asclades, marcit cabell greixós,
arriba l’àngel bleixant ciutat endins.
Rònec de trets que foren fins,
de cuir i sorra, en porta els ulls de gos.
Figura esclava de temps tancat i asfalt,
pidola essències, recerca cuixes blanes,
només hi troba la idea d’ombres nanes,
mirades buides a cada cos malalt.
Guaiteu si tapa el seu manyoc sangós
fent la ganyota per tristos i aspres vins
que hagué de beure sortint dels seus confins:
perversa verge sense diví redós.
CIUTAT SEGURA
Extàtica la boira de la tarda,
la ciutat declina, lentament,
cap a la presència multiforme
dels punts dispersos de llum.
I en compartiments estancs,
hermèticament separats,
vegeten les intimitats desertes,
interdesconnectades, autodesconeixents.
Tot sovint, les intimitats
se superposen com en paquets,
sense arribar mai a tocar-se:
és una ciutat segura, molt segura.
Quina tendresa llunyana de llumets
mentre a fora el temps corre vertiginós
enllà de la nit sense estels, despreocupada,
tan plena de petites buidors, serena.
MARBRE A LES COSTELLES
Hi ha les nostres màquines,
els nostres alès mullats,
la gent que s’arrapa pel carrer,
els dies que roden implacables.
Hi ha marbre a les costelles,
sensacions capil·lars, besllums dins l’ànima,
ombres embrutides i cuirs negres
batent-se contra el vent.
És la selva que retorna com un crit
dins el cor de la pètria nit,
enllà de les botigues de beguda,
de l’estable per a encontres fortuïts.
És la rauxa dels sons desllorigats,
de la insistència de l’oblit marcat,
de les angoixes condensades
i les ganes de viure a mossos.
És el salvatgisme subjacent a tot,
el somriure estrany que se t’escapa,
el desig de posar el futur a les venes
i aquesta inconsistència impertinent
del que anomenen realitat oficial.
Només em sadolla la teva sang.
UNA FAM IGNOTA
Dos dits recolzats sobre els muscles,
dos altres dits sota les barres:
l’objecte sota pressió
ets tu, i els dits que fan palanca
corresponen a una força
superior, freda i estranya.
Malaguanyat peó de plom
entre les legions del sud:
una fam ignota t’empeny
a deixar-te fer aquests miracles
i l’alçaprem en un moment
t’arranca el cap com un trist tord.
Te n’hauràs de sentir feliç,
ací escapçat i viu encara:
ja no necessites pensar,
des d’alguna ciutat llunyana
hi ha algú que decideix per tu
i això és el que cercaves.
És la vida del Nord que et crida.
CALZE DE SOBRES DE GOIGS
Braços oberts, cames obertes,
els peus límpids xipollejant:
la vida té aquestes oportunitats
per elegir amb llibertat.
Heus aquí la via plena,
que davalla o se’n surt,
sempre per dalt del cap del riu,
deixa la ciutat i se’n va lluny.
Heus aquí el seu luctuós alè,
boirina enganxosa a la pell,
al cor, sutzura existencial
que conviu amb els oblits.
Pot ser un diumenge de matí,
que no hi ha feina a la factoria,
que poses els peus en la frescor
que raja entre la multitud de colors.
Hi ha meravelles que no es paguen
amb diners, visions al·lucinògenes
de la felicitat assumida ran de la claveguera
d’aquest riu merdós on ets, ara.
Però la vida sempre té lenitius
per a les teves venes, compensacions
satisfactòries que et faran sentir
una persona diferent entre la dula.
I ets ben bé en aquest lloc
meravellós, que es mou sota els teus peus
amb una incerta vitalitat que fuig
com abocant-se, com perbocant-se.
Abans de l’horitzó, metal·litzada
sota el teló de la llunyania infesta,
s’aixeca senyora assedegada de refrescs
la ciutat que s’empassa aquest riu,
aquest malalt davallar de diumenge,
aquest calze de sobres de goigs,
que et frega i t’erosiona els peus.
Noia: percep-ne la seva flaire.
Taula d'informació relacionada
Copyright ©Vicent Sanz, 1994
Pel mateix autor RSSNo hi ha més obres a Badosa.com
Data de publicacióDesembre 2000
Col·lecció RSSDístic
Permalinkhttps://badosa.com/p072
Opinions dels lectors RSS
La seva opinió
Com il·lustrar aquesta obra

A més d’opinar sobre aquesta obra, també pot incorporar una fotografia (o més d’una) en aquesta pàgina seguint tres senzills passos:

  1. Busqui una fotografia relacionada amb aquest text a Flickr i allà agregui la següent etiqueta: (etiqueta de màquina)

    Per poder associar etiquetes a fotografies cal ser membre de Flickr (no es preocupi, el servei bàsic és gratuït).

    Li recomanem que esculli fotografies fetes per vostè o del Patrimoni públic. En el cas d’altres fotografies, és possible que calguin privilegis especials per poder etiquetar-les. Sisplau, si la fotografia no és seva ni pertany al Patrimoni públic, demani permís a l’autor o comprovi que la llicència autoritza aquest ús.

  2. Un cop hagi etiquetat a Flickr la fotografia de la seva elecció, comprovi que la nova etiqueta està públicament disponible (pot trigar uns minuts) prement l’enllaç següent fins que aparegui la seva fotografia: mostrar fotografies ...

  3. Un cop es mostri la seva fotografia, ja pot incorporar-la en aquesta pàgina:

Tot i que a Badosa.com no apareix la identitat de les persones que han incorporat fotografies, la il·lustració d’obres no és anònima (les etiquetes estan associades a l’usuari de Flickr que les va agregar). Badosa.com es reserva el dret d’eliminar aquelles fotografies que consideri inapropiades. Si detecta una fotografia que no il·lustra adequadament l’obra, o la llicència de la qual no permet aquest ús, comuniqui-ho.

Si (per exemple, provant el servei) ha afegit una fotografia que en realitat no està relacionada amb aquesta obra, pot eliminar-la esborrant a Flickr l’etiqueta que va agregar (pas 1). Verifiqui que aquesta eliminació ja és pública (pas 2) i desprès premi el botó del pas 3 per actualitzar aquesta pàgina.

Badosa.com mostra un màxim de 10 fotografies per obra.

Badosa.com Concepció, disseny i desenvolupament: Xavier Badosa (1995–2018)