M'ha enlluernat. Un llenguatge brillant. I una imatgeria poètica que cal repassar i tornar-hi a insistir per amarar-te de la seva significació amb més d'una lectura. Ho dic pensant en el que em sembla definició de la nostra condició en el nostre món. M'ha agradat a primer cop d'ull.

Ja era hora! La poesia ha d'apuntar directament a les sensacions i això és el que produeix Mossegar-se un ull. Ja en tenim prou de poetes de flors i violes o de cants a la bellesa i d'altres carrinclons. La poesia moderna diu molt més i això ho transmeten aquests poemes plens de força. Les normes són per trencar-les i això semblava que s'havia oblidat en un món en què la bona poesia com aquesta, que gosa innovar es deixa de banda malgrat la seva qualitat.

Enhorabona per aquesta literatura que trasbalsa l'interior. La categoria d'un poema és pal·lesa en la necessitat de diverses lectures en què cadascuna t'aporta un nou sotrac, és genial!

Black Bird és un gran poema. El final és un xut de fred, realment en aquests dos versos hi ha tota la intempèrie del viure. Es trenca la música del fum i et respires l'ànima per últim cop, en sec, fins treure l'última nota. I tu t'hi quedes com si t'hi anés l'aire.

(Aquesta opinió es refereix al conjunt de l'obra de Joan Josep Camacho Grau.) Em sembla un autor excepcional i jove. Un gran camí per endavant. Molt recomenable el seu llibre, guanyador del Martí i Dot del 2000, Vindrà la llum. El Martí Dot d'enguany, de Roc Casagran, titulat Els carrers de les fàbriques, també boníssim. Llegiu i opineu.

(Aquesta opinió es refereix al conjunt de l'obra de Joan Josep Camacho Grau.) Ho appena conosciuto la poesia di Camacho Grau, pero' posso dire che mi piace moltissimo. Secondo me, e' una esperienza completemente affascinante ascoltare gli autori leggendo le proprie opere. Vi ringrazio tanto per aver registrato questi autori, e per averci offerto.